dimarts, 16 de juny de 2015

Dilluns de tempesta

Ja feia dies que ho anaven anunciant... i al Mas no havia caigut ni una gota. Però ahir a la tarda els llamps que vèiem caure per darrera el Puig i la remor dels trons que s’anava apropant cada vegada amb més insistència, ens va fer pensar que acabaríem ben xops. El neguit anava per dintre perquè ara fa just un any una forta calamarsada ens va fer malbé l’hort i ens va fer perdre tota la collita d’olives! Malauradament les previsions es van complir i cap a les 6 de la tarda va començar a ploure i pedregar amb força i només en mitja hora el nostre pluviòmetre va recollir 55 l/m². I per la nit, encara més, i aquest matí ens hem aixecat amb el pluviòmetre que sobrepassava els 70 l/m².


Avui, calçats amb les botes d’aigua, hem pogut avaluar el mal que havia fet aquesta tempesta. Primer hem anat a guaitar l’hort i, vist a certa distància, semblava que no havia patit gaire.


Però a mesura que ens anàvem apropant aquesta percepció s’ha anat esborrant ràpidament quan hem començat a veure totes les plantes tocades per la pedra: bajoques, bledes, pebrots, albergínies, bròquils, carbassons..., ens mostraven les fulles foradades. I encara sort que la pedra era de la mida d’un cigró i pensem que podrem recuperar-ne una bona part!


I després li ha tocat el torn a les tomaqueres. A primer cop d’ull hem respirat tranquils perquè l’aspecte de la planta era bo, però a l’apropar-nos hem vist que la majoria dels tomàquets estaven marcats i de seguida ens ha vingut al cap la imatge que vam tenir l’any passat quan la pedra els va destrossar i no em vam poder menjar cap. Per sort aquesta vegada la pedregada no ha estat tant forta i confiem en que la collita es pugui salvar.



Refets d’aquesta passejada per l’hort, on hem acabat amb fang fins a les orelles, ens hem atansat a veure la resta de bancals. Primer allà on creixen les nogueres i les alzines tofoneres, encara amb grans bassals d’aigua per tot arreu, però que han aguantat bé la calamarsada.


I després els bancals d’oliveres, on la terra ha drenat una mica millor l’aigua, però la pedra ha fet caure grapadets d’olives que hem anat trobant als voltants de les soques.



I si encara en volíem més, l’estat del Camí del Molí que dóna accés al mas ens l’hem trobat ple de fang i pedres arrossegades per la força de l’aigua que ha provocat uns grans escòrrecs als talussos de terra que envolten el camí.



Però dintre de tota aquesta malastrugança encara podem estar una mica contents: les instal·lacions no han tingut gaires desperfectes, la terra torna a tenir saó i els animals de la granja no s’han mullat gaire. Fins i tot es lliris de les jardineres han aguantat bé la força de la tempesta.




Cap comentari:

Publica un comentari