dijous, 18 d’abril del 2013

Va d'oques: de la Xina a l'Empordà

Durant els darrers dies la incubadora no ha donat l’abast i si seguim aquest ritme els animals que neixen possiblement ens facin fora del mas! Aquesta vegada han estat dues classes d’oques: les xineses i les empordaneses. Com que s’alimenten molt bé, creixen a bon ritme i ja estem esperant que es facin grans per poder veure-les córrer i gaudir de la seva bellesa ja que ara són molt espantadisses!



L’oca xinesa és molt és molt esvelta ja que quan creix se li desenvolupa un coll llarg i arquejat. És una subespècie de l’oca salvatge (anser cignoides) que va ser domesticada a la Xina per la seva carn fa molts i molts anys.



En exemplars adults, el que més crida l’atenció és la seva carúncula, una protuberància carnosa i arrodonida  que li surt a la base superior del bec. Diuen que és l’oca que posa més ous, entre 70 i 90 a l’any. Mengen gairebé de tot però prefereixen l’herba i vegetals germinats, així com els crustacis, mol·luscs i insectes aquàtics que troben als estanyols on poden nedar.


L’oca empordanesa, que ja és citada i coneguda a finals del segle XIX com a “oques del país” o “oques blanques”, eren molt habituals a Girona i Barcelona. Possiblement, el seu origen sigui el mateix que el de les altres races d’oques europees ja que totes elles provindrien de les poblacions d’oques vulgars (anser anser). Ara gairebé es trobava en perill d’extinció ja que a Catalunya no arriben a les 200 parelles.


L’oca empordanesa és esvelta però de gran volum, de tarsos elevats, coll llarg i fi, sense papada, i amb l’abdomen poc desenvolupat. És elegant, de color blanc, amb els ulls blau cel, el bec ataronjat, les potes rosades, les bosses abdominals ben desenvolupades i amb un monyo característic.


Aquesta oca és un animal de caràcter ja que defensa molt bé el territori que ocupa i més durant l’època de zel. Arran d’això se l’ha utilitzat molt, i encara es fa, com a guarda de les masies en substitució d’un gos.


Bé, això darrer ho diem amb la boca petita, no sigui el cas que la Negreta i el Dic es posin gelosos i ja ho tindrem tot ben embolicat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada