dijous, 30 de maig de 2013

Temps de cireres!

Dels arbres fruiters que tenim plantats al mas, potser són els cirerers els que més ens agraden. No destaquen ni per la seva alçada, ni per tenir troncs que no podem abastar amb els braços, ni per unes capçades exuberants, però us podem assegurar que quan comencen a florir tenim l’espectacle servit. I quan el fruit ja està a punt... no us volem dir res més!


El cirerer (Prunus avium) és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies que pot arribar fins als 20 metres d’alçada però que sovint no el veurem tan alt. Caminant pel bosc podem veure cirerers com espècie forestal espontània però als camps de conreu en podem trobar moltíssimes varietats: Burlat, Napoleó, Van, Garrafal, Ambrunesa o Picota; i d’altres que s’han introduït més recentment com Summit, Sunburst, Stella... Tot i que és un arbre fort hem d’estar atents a les malalties que el poden afectar, com la gomosi, una emissió de goma produïda per causes fisiològiques o com a conseqüència de l'atac d'insectes; i la podridura de les arrels, motivada per fongs que es poden trobar a la terra.


Les fulles són simples, amb el marge dentat irregularment i amb forma el·líptica i acabada en punta estirada, amb una o dues glàndules vermelles a l'extrem del pecíol. Quan creixen i es fan grans són de color verd lluent per davant i amb petits pèls pel darrera, però en arribar la tardor agafen colors groguencs i vermellosos.


El tronc es dret i les branques estan agrupades en corones anuals. Quan és jove l'escorça és de color gris rogenc lluent, llisa i amb abundants lenticel·les blanquinoses (protuberàncies de súber que són molt impermeables a l’aigua i un bon aïllant tèrmic). A mesura que creix es van formant bandes horitzontals i plaques que s'esquerden. La fusta és marró vermellosa, dura, de gra fi i fàcil de treballar, molt valorada en ebenisteria per fer mobles i revestiments ja que té una gran qualitat i un elegant aspecte que adquireix una vegada polida.


Al mas, la florida l’hem tinguda a principis d’abril. Unes flors blanques que han acompanyat les primeres fulles i que han omplert tot l’arbre. Tenen cinc pètals i estan agrupades en corimbes, formant vistosos agrupaments.


Un dels insectes que les fecunda són les abelles, les quals, encara que ens puguin empipar una mica, són imprescindibles per pol·linitzar les flors i poder collir-ne els fruits. Aquesta vegada, amb una mica de paciència, hem tingut la sort de veure com ho fan!


Els fruits són les cireres que es comencen a desenvolupar passats dos mesos des de la floració i que es coneixen com a drupes, els fruits carnosos que generalment tenen una sola llavor. Primer les hem vistes de color verd, però quan han començat a madurar s’han tornat d'un vermell viu i intens.


Les cireres són molt apreciades pel seu gust, ja que són dolces, sucoses, brillants i de textura carnosa. Són molt llamineres i es poden menjar crues, confitades... i també se’n poden fer licors. A més, són molt bones perquè contenen fructosa, fibra, vitamines C i A, potassi, calci i antioxidants.


Llàstima que aquest any, amb la gran quantitat de pluja que ens ha caigut en el moment en què anaven creixent, han perdut un punt de la seva dolçor. Tot i això tindrem una bona collita que farà les nostres delícies. Bé, les nostres i les dels estols de pardals que també s’han apuntat a la festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada