Un niu de pardals

Durant aquestes darreres setmanes, al niu de fusta que tenim penjat sota el voladís de la teulada que s’aboca al Pati de la Cisterna, ens ha niat una parella de pardals i hem aprofitat l’ocasió per observar-los de ben a prop.

El pardal comú pertany a la família passeridae originari d'Europa i Àsia i introduït en altres continents. El mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. Té el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc, sense taques, i el pit i el ventre són més clars que els del mascle.

La nostra parella ens ha fet una posta de 5 ous, de color blanc amb taques terroses, que han estat incubats durant un parell de setmanes tant pel mascle com per la femella. Com a curiositat us podem dir que si el temps és favorable, sense un fred excessiu, i no falta l’aliment, poden arribar a fer fins a tres postes i criar tot l’any.  

Els polls no han sortit de l’ou al mateix temps, sinó que ens hem hagut d’esperar un parell de dies per a tenir-los tots junts. Podeu pensar que just al néixer no són molt bonics, ja que ho fan sense plomatge i amb els ulls ben tancats, però poder veure’ls durant aquests primers moments ha estat molt interessant.   

Diuen que el pardal, estretament lligat als indrets on viuen els éssers humans, nia en qualsevol lloc útil, des de forats als arbres o talussos fins a canonades, teules, parets i xemeneies, i que per a la construcció del niu utilitza tot allò que té al seu abast: herba, llana, paper, cotó i, fins i tot, bocins de plàstics. Al nostre niu hem vist que també ha aprofitat les plomes de les gallines i ànecs que corren pels corrals.

A mesura que han passat els dies, alimentats amb els insectes, llavors i petits bocins de fruita i pa que els han portat els pardals adults, el seu aspecte s’ha transformat completament i ja els hi han sortit les primeres plomes.   

Ara ja no ens toca més que esperar a que facin el primer vol i veure’ls fent saltirons buscant menjar per entre les plantes de l’hort, els fruiters i les oliveres.

"Vola, salta i pica per baix i per dalt,

escampant musica de vulgar pardal.

És l'amic de casa, l'enemic del camp,

i fins el més ase li sap el reclam.

Milers de teulades, de Fraga a l'Alguer,

jeuen festejades pel bru teulader."

Celdoni Fonoll. Veus d'ocells.