Tot just aquesta tarda, a plena tarda, quan la humitat ja comença a penetrar els óssos, recollint la rama de les oliveres que s'han anat podant. Jo, veia que quelcom m'observaba, però no era capaç de divisar res o ningú.
Ja quedava poquet per recollir l'últim feix de rama, tot just per posar-lo a la foguera i escalfar-me una miqueta. I mireu per on, allí està la natura mirant-me. Quiet, aturat, passant desapercebut gràcies al seu vestit i com no, OBSERVANT-ME.
Mas dels Còdols
dimarts, 20 de febrer del 2018
dimecres, 15 de juny del 2016
divendres, 22 de gener del 2016
Pollets de Fènix
Després de vint-i-un dies de covar-los, per fi han esclatat els ous que
la nostra fènix ha estat cuidant amb molta cura i atenció. Petits com són, ja
mostren uns colors ben bonics que aniran accentuant-se a mesura que els veurem
créixer.
Tot just han sortit del jaç de palla que havíem preparat, de seguida
han començat a córrer pel corralet bellugant-se inquiets i sense separar-se
gaire de la mare que els vigila constantment.
Fins i tot el gall, de quan en quan s’hi acosta una mica, i
se’ls mira encuriosit mentre ells mengen els grans de moresc esmicolat que troben
per terra.
Ara, a esperar que es facin grans i comparteixin corral amb els que, en els propers dies, han de néixer de la sedosa que també està covant.
dijous, 13 d’agost del 2015
Unes Perseides ben ennuvolades.
Ahir al capvespre, mentre col·locàvem taules i cadires per a gaudir
del sopar sota la pluja d’estrelles, la mirada ens marxava cap al cel i els
auguris no eren massa bons: un mar de núvols ho anava envaint tot i la situació
no pintava gens bé. Semblava que avui, el Planisferi de Melquiades amb el que
ens havíem de guiar per situar constel·lacions i estrelles, l’hauríem de retornar
al prestatge.
Amb aquest panorama, però, els amics que ens havien dit que baixaven
al Mas van començar a arribar i ben aviat la llarga taula es va anar omplint de
gent que, entre mos i mos, anava aixecant la vista cap al cel. I en acabar el
sopar, un cop de sort! Part dels núvols es van anar esvaint i ens van deixar
veure un bocí de cel força estelat. L’ocasió no es podia desaprofitar i de seguida
vam ocupar el pla de la Cisterna tots mirant en direcció nord-est i desitjant tenir
una mica de sort.
El primer estel fugaç es va fer esperar una bona estona però després el
cel es va anar animant i en vam veure caure uns quants més que vam anar situant, majoritàriament, als voltants de la constel·lació de Perseus. Van ser efímers i amb poca
lluminositat però el més interessant va ser que amb el temps que els núvols van
respectar aquest moment, cadascú de nosaltres va poder marxar cap a casa havent-ne
vist algun. De ben segur que l’any vinent repetirem aquesta nit d’estels al
Mas.
dijous, 30 de juliol del 2015
Nit d'estels al Mas
Aquest any a la gent del Mas ens
ha donat per fer una nit d’estels aprofitant la pluja d’estels dels Perseids, popularment
coneguts com llàgrimes de Sant Llorenç. No sabem si en veurem molts o pocs, la
qüestió és passar una bona estona mirant el cel i gaudint de la nit.
I si ens voleu acompanyar, ja ho
sabeu, ens trobarem al Mas el dimecres 12 d’agost a partir de 2/4 de nou del
vespre Us podeu portar l’entrepà o la carmanyola que nosaltres ja tindrem
begudes ben fresques. I si us voleu portar una gandula, millor que millor!
dimarts, 16 de juny del 2015
Dilluns de tempesta
Ja feia dies que ho anaven anunciant... i al Mas no havia caigut ni
una gota. Però ahir a la tarda els llamps que vèiem caure per darrera el Puig i
la remor dels trons que s’anava apropant cada vegada amb més insistència, ens va
fer pensar que acabaríem ben xops. El neguit anava per dintre perquè ara fa just
un any una forta calamarsada ens va fer malbé l’hort i ens va fer perdre tota
la collita d’olives! Malauradament les previsions es van complir i cap a les 6
de la tarda va començar a ploure i pedregar amb força i només en mitja hora el
nostre pluviòmetre va recollir 55 l/m². I per la nit, encara més, i aquest matí ens
hem aixecat amb el pluviòmetre que sobrepassava els 70 l/m².
Avui, calçats amb les botes d’aigua, hem pogut avaluar el mal que
havia fet aquesta tempesta. Primer hem anat a guaitar l’hort i, vist a certa distància,
semblava que no havia patit gaire.
Però a mesura que ens anàvem apropant aquesta percepció s’ha anat esborrant
ràpidament quan hem començat a veure totes les plantes tocades per la pedra: bajoques,
bledes, pebrots, albergínies, bròquils, carbassons..., ens mostraven les fulles
foradades. I encara sort que la pedra era de la mida d’un cigró i pensem que
podrem recuperar-ne una bona part!
I després li ha tocat el torn a les tomaqueres. A primer cop d’ull hem
respirat tranquils perquè l’aspecte de la planta era bo, però a l’apropar-nos hem
vist que la majoria dels tomàquets estaven marcats i de seguida ens ha vingut
al cap la imatge que vam tenir l’any passat quan la pedra els va destrossar i no
em vam poder menjar cap. Per sort aquesta vegada la pedregada no ha estat tant
forta i confiem en que la collita es pugui salvar.
Refets d’aquesta passejada per l’hort, on hem acabat amb fang fins a
les orelles, ens hem atansat a veure la resta de bancals. Primer allà on
creixen les nogueres i les alzines tofoneres, encara amb grans bassals d’aigua
per tot arreu, però que han aguantat bé la calamarsada.
I després els bancals d’oliveres, on la terra ha drenat una mica
millor l’aigua, però la pedra ha fet caure grapadets d’olives que hem anat
trobant als voltants de les soques.
I si encara en volíem més, l’estat del Camí del Molí que dóna accés al
mas ens l’hem trobat ple de fang i pedres arrossegades per la força de l’aigua
que ha provocat uns grans escòrrecs als talussos de terra que envolten el camí.
Però dintre de tota aquesta malastrugança encara podem estar una mica contents:
les instal·lacions no han tingut gaires desperfectes, la terra torna a tenir
saó i els animals de la granja no s’han mullat gaire. Fins i tot es lliris de
les jardineres han aguantat bé la força de la tempesta.
diumenge, 14 de juny del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)