Aquesta és una bona
pregunta. I més si tenim en compte que quan consultem la toponímia del terme de
Vallmoll recollida per Antoni Grau, no ens apareix cap entrada que faci
referència al nom actual del mas, ni a les edificacions, ni a les seves terres.
Si som agosarats, podem
aventurar-nos a dir que, pels indicis que trobem al llibre, aquest podria ser
un dels tres masos que s’anomenen com a Mas de Burell, i que seria aquell que
es troba a la partida dels Francolins, la finca del qual és tota envoltada de
paret. Aquestes són les característiques pròpies de l’actual Mas dels Còdols, tant
per la seva ubicació com per la paret que delimita tota l’extensió de terres del
mas i que no hem vist enlloc més dintre de la partida de terra dels Francolins.
Una cosa certa és que l’edifici
principal del mas té la seva antiguitat, com ens ho demostra la llinda
principal de la porta d’entrada on es troba gravada la data de 1873, possiblement
de l’any de la seva edificació o, potser, d’una reforma posterior que es va
fer. Per cert, dels altres masos de Burell, un es troba a la partida de
Pinares, sota el camí dels Morts, i l’altre a la partida dels Cogolls, entre la
masia del Joan de l’Isidro i la masia del Salvador del Sec.
I si tot això és cert...,
per què el nom actual de “Mas dels Còdols”? Doncs només cal que fem un tomb al
voltant del mas i podrem trobar la resposta! Part de les parets del mas estan
aixecades amb còdols i morter, el mur que delimita la finca també i, el més
important, ho notem quan sortim a llaurar la terra i l’arada encara desenterra
còdols i més còdols!
Trobar-ne tants no és
casualitat i correspon al fet que el riu Francolí ens passa ben a la vora i de
quan les aigües que portava cobrien totes aquestes terres, modelant el relleu
de les muntanyes i dipositant els materials que transportava a les zones més
planeres: llims, argiles, graves i còdols.
Els còdols són fragments de
roca dura, de dimensions variables, sense arestes, allisats i arrodonits per
l’acció de les aigües (erosió hídrica) i el desgast produït pel rodolament. S'utilitzen
generalment en la construcció per a fer envans, parets o marges. Els seus cants
plans són de gran utilitat per a l’apilament de material i la seva adherència
al formigó o ciment el fan molt útil.
Com a curiositat us podem
dir que al Diccionari de Geologia d’Oriol Riba (Enciclopèdia Catalana, 1997) hem
trobat una gran quantitat de noms amb el que es coneix el còdol segons el lloc
i la gent que hi viu. La llista és llarga i molt interessant.
“Barruell, bolda, boldo, boll de mar, boll de torrent, bòtil, cantal,
carbadiu, cinca, codina, codolell, còtol, graveta de torrent, mac, macolí, manissa,
matacà, molar, nyora, palet de glera, palet de riera, pedra codissa, pedra de
glera, pedra de rambla, pedra de riera, pedra manissa, picó, pigal, pito,
querot, rieral, rierenc, riereny, ronyó, rumbo, rutlló, torrent i, truc.”
Fins aquí una part de la
petita història del mas. Amb una mica més de temps esperem trobar testimonis i
documentació que ens ajudin a saber qui i com s’hi vivia i poder-vos-ho
explicar.
Per cert, si voleu saber més coses sobre el terme de Vallmoll podeu consultar el llibre d'Antoni Grau "Noms de lloc i de persona i renoms del poble de Vallmoll" (Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona, 2000).