I per què el nom de "Mas dels Còdols"?

Aquesta és una bona pregunta. I més si tenim en compte que quan consultem la toponímia del terme de Vallmoll recollida per Antoni Grau, no ens apareix cap entrada que faci referència al nom actual del mas, ni a les edificacions, ni a les seves terres.

Si som agosarats, podem aventurar-nos a dir que, pels indicis que trobem al llibre, aquest podria ser un dels tres masos que s’anomenen com a Mas de Burell, i que seria aquell que es troba a la partida dels Francolins, la finca del qual és tota envoltada de paret. Aquestes són les característiques pròpies de l’actual Mas dels Còdols, tant per la seva ubicació com per la paret que delimita tota l’extensió de terres del mas i que no hem vist enlloc més dintre de la partida de terra dels Francolins.

Una cosa certa és que l’edifici principal del mas té la seva antiguitat, com ens ho demostra la llinda principal de la porta d’entrada on es troba gravada la data de 1873, possiblement de l’any de la seva edificació o, potser, d’una reforma posterior que es va fer. Per cert, dels altres masos de Burell, un es troba a la partida de Pinares, sota el camí dels Morts, i l’altre a la partida dels Cogolls, entre la masia del Joan de l’Isidro i la masia del Salvador del Sec.

I si tot això és cert..., per què el nom actual de “Mas dels Còdols”? Doncs només cal que fem un tomb al voltant del mas i podrem trobar la resposta! Part de les parets del mas estan aixecades amb còdols i morter, el mur que delimita la finca també i, el més important, ho notem quan sortim a llaurar la terra i l’arada encara desenterra còdols i més còdols!

Trobar-ne tants no és casualitat i correspon al fet que el riu Francolí ens passa ben a la vora i de quan les aigües que portava cobrien totes aquestes terres, modelant el relleu de les muntanyes i dipositant els materials que transportava a les zones més planeres: llims, argiles, graves i còdols.

Els còdols són fragments de roca dura, de dimensions variables, sense arestes, allisats i arrodonits per l’acció de les aigües (erosió hídrica) i el desgast produït pel rodolament. S'utilitzen generalment en la construcció per a fer envans, parets o marges. Els seus cants plans són de gran utilitat per a l’apilament de material i la seva adherència al formigó o ciment el fan molt útil.

Com a curiositat us podem dir que al Diccionari de Geologia d’Oriol Riba (Enciclopèdia Catalana, 1997) hem trobat una gran quantitat de noms amb el que es coneix el còdol segons el lloc i la gent que hi viu. La llista és llarga i molt interessant.

“Barruell, bolda, boldo, boll de mar, boll de torrent, bòtil, cantal, carbadiu, cinca, codina, codolell, còtol, graveta de torrent, mac, macolí, manissa, matacà, molar, nyora, palet de glera, palet de riera, pedra codissa, pedra de glera, pedra de rambla, pedra de riera, pedra manissa, picó, pigal, pito, querot, rieral, rierenc, riereny, ronyó, rumbo, rutlló, torrent i, truc.”

Fins aquí una part de la petita història del mas. Amb una mica més de temps esperem trobar testimonis i documentació que ens ajudin a saber qui i com s’hi vivia i poder-vos-ho explicar. 

Per cert, si voleu saber més coses sobre el terme de Vallmoll podeu consultar el llibre d'Antoni Grau "Noms de lloc i de persona i renoms del poble de Vallmoll" (Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona, 2000).