Ahir al capvespre, mentre col·locàvem taules i cadires per a gaudir
del sopar sota la pluja d’estrelles, la mirada ens marxava cap al cel i els
auguris no eren massa bons: un mar de núvols ho anava envaint tot i la situació
no pintava gens bé. Semblava que avui, el Planisferi de Melquiades amb el que
ens havíem de guiar per situar constel·lacions i estrelles, l’hauríem de retornar
al prestatge.
Amb aquest panorama, però, els amics que ens havien dit que baixaven
al Mas van començar a arribar i ben aviat la llarga taula es va anar omplint de
gent que, entre mos i mos, anava aixecant la vista cap al cel. I en acabar el
sopar, un cop de sort! Part dels núvols es van anar esvaint i ens van deixar
veure un bocí de cel força estelat. L’ocasió no es podia desaprofitar i de seguida
vam ocupar el pla de la Cisterna tots mirant en direcció nord-est i desitjant tenir
una mica de sort.
El primer estel fugaç es va fer esperar una bona estona però després el
cel es va anar animant i en vam veure caure uns quants més que vam anar situant, majoritàriament, als voltants de la constel·lació de Perseus. Van ser efímers i amb poca
lluminositat però el més interessant va ser que amb el temps que els núvols van
respectar aquest moment, cadascú de nosaltres va poder marxar cap a casa havent-ne
vist algun. De ben segur que l’any vinent repetirem aquesta nit d’estels al
Mas.