dimarts, 10 de febrer del 2015

Senderisme Descriptiu: Cap a Montargull i Montfred.

El nostre projecte de Senderisme Descriptiu ja ha començat a tirar endavant i ho hem fet col·laborant amb l'activitat "Taragona, véns a la Muntanya?" que organitza el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona.  En aquesta ocasió el lloc triat han estat les serres de Montargull i de Montfred, a la vora mateix de la vila de Santa Coloma de Queralt. A través del guiatge pels camins que transiten per aquestes serres i de les explicacions dels paisatges i llocs que s'han visitat, els 44 excursionistes participants han gaudit d'un bonic itinerari on la neu ha estat la gran protagonista. Aquí us en deixem algunes explicacions i unes quantes fotografies.

Sortint des de Santa Coloma, seguint el camí de Montargull i Talavera, la neu ja era ben present i fins i tot cobria els marges que delimiten els camps de conreu.



Guanyant alçada suaument, la visió dels camps de conreu que ocupen els grans comellars de la Rasa de la Font del Badia es mostraven ben blancs i només estaven marcats pel rastre de les petjades dels animals que s'hi havien passejat durant la nit i la matinada.


Un mica més de pujada i vam arribar a Can Vidal, un gran mas del vessant solell de la serra, des d'on ja s'albirava l'encimbellat llogarret despoblat de Montargull cap a on ens havíem d'encaminar.


En arribar al llogarret, originat durant el temps de reconquesta i sota el domini dels templers durant alguns anys, vam poder explicar la seva història i contemplar les parets de les cases arruïnades i l'edifici de l'esglesiola romànica de Sant Jaume que, per sort, encara queda en peu.



Després de refer forces als voltants dels murs de l'esglesiola que ens protegien del fort vent que bufava, el camí continuava endavant planejant per les alçades de la serra oferint-nos, tot i la boirina, una gran panoràmica sobre la vall de Santa Coloma i les muntanyes del curs alt del riu Gaià.


Neu i més neu continuava acompanyant-nos fins arribar als masos que configuraven el despoblat de Montfred, on vam poder visitar l'esglèsia romànica de Santa Fe i fotografiar el seu absis de línies molt senzilles.



Unes quantes explicacions més i ja vam començar a fer el retorn cap a la vila per l'ample camí que s'anava despenjant entre les rases de l'Aumella i de la Banya, flanquejades pels vessants dels turons emboscats de carrasques, roures i camps d'ametllers.


En arribar al pla vam entroncar amb el camí vell d'Aguiló, un bocí de l'antic Camí Ral de Santa Coloma a Igualada, que ens va portar fins al Queixal de la Bruixa, una pedra singular que foma part d'una de les moltes llegendes que parlen del Pont del Diable de Martorell.


Després d'explicar la llegenda, on cadascú se la va voler creure o no, ja només faltava encaminar les nostres passes cap a Santa Coloma guiats pel gran campanar gòtic de l'església parroquial de Santa Maria que ja gairebé teníem a tocar.


En arribar a la vila no ens vam poder estar de passejar-nos pels seus carrers visitant el Castell dels Comtes, la Plaça Major, els Portals i la Font de les Canelles on vam seure i ens vam relaxar escoltant el soroll de l'aigua que brollava amb força pels seus vuit brocals.


L'itinerari el vam acabar entregant als participants un llibret de l'excursió, que elaborem des de l'Associació, amb la descripció del recorregut que havíem seguit i les explicacions dels llocs i paisatges que havíem visitat.