Reinetes!!!

Dies de molta feina al mas pentinant les oliveres i plegant olives. Borrasses amunt, borrasses avall fins que el capvespre se’ns tira al damunt i ens diu que és l’hora de plegar. El descans és ben merescut i, asseguts al pedrís del davant del mas, girem la vista cap al Puig on el cel rogenc ens diu que demà tindrem un altre dia de vent.

I mentre el vent s’escola amb força per entre les branques de les moreres hi ha un so que ens crida l’atenció: és el raucar d’una granota. De seguida la localitzem i veiem que es tracta d’una reineta (Hyla meridionalis), una petita granota que sol viure sobre les tiges o les fulles de plantes que envolten les basses, aiguamolls, rierols i, fins i tot, com en el nostre cas, en alguns jardins.

La reineta té una pell llisa i brillant que sol ser de color verd molt cridaner, encara que també n’hi ha que presenten colors marronosos, grisencs o groguencs. Però la seva principal característica és la línia de color negre que podem veure des de l'orifici nasal fins l'aixella i que la diferencia d’altres granotes de la seva família. També presenta unes ventoses als dits de les extremitats anteriors i posteriors que li permeten pujar per superfícies verticals o arrapar-se fortament a les tiges i fulles de plantes i arbres.

De costums crepusculars i nocturns, s’alimenta d’insectes com formigues, escarabats, papallones, mosques, i també de petites aranyes. Durant l’època de reproducció el mascle atreu la femella a través del seu raucar típic, lent i greu. La femella pon molts ous en petits grups que deixa enganxats a les tiges de les plantes aquàtiques. Al cap de dues setmanes naixeran els capgrossos, que tardaran uns 3 mesos en fer la metamorfosi.

Ara que vindrà l’hivern les reinetes que tenim al mas començaran a hivernar i es posaran a dormir sota les pedres o amagades en forats del terra o dels arbres i ja no les tornarem a veure fins a primeries del mes de febrer. Així ho esperem!