Avui, després de la pluja que ha caigut durant aquests darrers dies, al mas no es podia treballar la terra, així que hem decidit calçar-nos les botes de caminar i anar a collir llicsons per a donar-los de menjar als conills, ja que les seves fulles els hi agraden molt. No ens ha calgut anar molt lluny perquè els llicsons creixen a la vora mateix dels camps de conreu i dels camins i us podem assegurar que, a hores d’ara, bona part del Camí del Molí és una gran catifa de flors i herbes que gairebé el fan desaparèixer.
El llicsó floreix especialment a la primavera, encara que el podrem trobar florit quasi bé tot l'any, tant entre els conreus de regadiu com als de secà. En alguns llocs del món es considera una planta invasora i també com a mala herba però que s’utilitza per a usos medicinals i per a prendre-la com una amanida.
Ara trobem la planta ben florida però també n’hi ha alguna que presenta els fruits ben embolcallats per un bonic plomall que els permetrà disseminar-se a través de l'acció del vent.
Com a curiositat heu de saber que quan es trenca la tija que sosté les flors i els fruits, aquesta deixa anar una quantitat moderada de saba lletosa que dóna origen als noms comuns de la planta en català com lletsó o herba lletera.
I encara una cosa més, ja que hem aprofitat aquest passeig per començar a treballar en l’herbari del Mas dels Còdols que ens permetrà reconèixer les herbes, plantes i flors que veurem als seus voltants al llarg de l’any. De moment, i per començar, un parell de plantes de la família de les gramínies: la cugula i el margall bord.
La cugula, molt semblant a la civada, és una planta herbàcia anual que pot arribar fins els 120 centímetres d'alçària. Té les fulles en forma de cinta i fa una inflorescència en forma de panícula (inflorescència formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïm) que es desprèn sencera quan madura.
Freqüent a les vores de camps i com a mala herba dels conreus, coincideix amb el cicle dels cereals cultivats, germinant a la tardor i madurant la llavor a principi d'estiu.
El margall bord és una herba anual de primavera molt comuna a les vores de camins i parenta de l'ordi cultivat. Té la tija buida i les fulles són llargues, planes, toves i pubescents, és dir, amb pèls curts i suaus.
Fa una sola espiga d'uns 10 o 12 centímetres de longitud, constituïda d'espícules arestades. L'orientació d’aquestes arestes facilita a l'espiga sencera, o més sovint a una part d'ella, clavar-se com una fletxa a la roba o entre els pèls d'un mamífer i així transportar lluny les granes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada