Espiadimonis a la vora del riu.

Dissabte passat se’ns va acudir seguir un bocí de camí del Francolí que passa a prop del Mas i que ens havia de portar, aigües avall, cap a la Granja dels Frares. És un camí molt bonic envoltat de bosc de ribera, amb predomini de salzes i pollancres, on creix una menta amb molta fragància i uns canyars que formen túnels frondosos al bell mig del camí.

Però en arribar a la vora del riu els esbarzers ens van anar barrant el pas fins que no vam podem continuar més enllà. Mentre decidíem que podíem fer, al nostre voltant van començar a volar unes quantes parelles d’espiadimonis que anaven descansant damunt les fulles dels esbarzers.

Els vam poder distingir de les libèl·lules perquè, quan es paren damunt d'una planta, els espiadimonis pleguen les ales i les mantenen verticals, mentre que les libèl·lules que les mantenen obertes i horitzontals. Els que nosaltres vam poder observar tenen un nom científic ben complicat: Calopteryx haemorrhoidalis i, pel que ens han dit, vam tenir la sort de poder-los veure fent el vol d’aparellament.

Els mascles, que tenen gran part de les ales de color negre i d'aspecte vellutat, són de color vermell-porpra brillant o de color coure caracteritzats per una taca rosa situada a la part inferior dels últims segments de l'abdomen. Tant mascles com femelles tenen una mida petita, entre els 6 i 12 centímetres; dos parells d'ales arrodonides, dues antenes curtes, ulls compostos que sobresurten als costat del cap i s’alimenten d’altres insectes que troben damunt les plantes.

Les femelles, amb les ales marronoses i una cinta més fosca a l'extrem, són de color verd metàl·lic. Ponen els ous dins de l'aigua d’on surten les larves que, després de mudar moltes vegades la pell, es transformen en nimfes i ja surten de l’aigua.

I mentre fèiem el camí de tornada, esgarrapats per les espines dels esbarzers, vam poder fotografiar un altre insecte que també descansava damunt d’una fulla: una vespa germànica que no volia aixecar el vol.