Segona part dels polls que van sortint de la incubadora i que fan créixer el variat estol dels futurs galls i gallines del Mas. Aquests, possiblement, siguin els més exòtics i curiosos.
.- Sedosa.
La primera notícia que es té sobre aquesta gallina prové del segle
XIII quan Marco Polo explicava, després d’un dels seus viatges per Àsia, que al
sud de la Xina hi havia unes gallines domèstiques cobertes d’un plomatge molt
semblant als pèls i una pell molt fosca, gairebé negra. És molt probable que
s’obrís pas cap a les terres de l’oest a través de la ruta de la Seda i el
comerç marítim fins que al segle XVIII es va començar a importar a Europa.
D’aparença peluda, el plomatge és abundant, sedós i molt tou, fins i
tot cobrint les potes. Aquestes característiques del plomatge fa que sigui
incapaç de volar. També destaca per tenir un capell prominent al cap, la cara de
color blau fosc i pels cinc dits que té a cada pota.
La sedosa té un bon comportament, tant com a cuidadora dels seus polls
com a incubadora, ja que gràcies al seu plomatge pot cobrir d’una vegada més de
10 ous,. Val a dir que per aquesta qualitat fa que sigui triada per nombrosos
avicultors per covar els ous d’altres aus com faisans, guatlles, ànecs i oques.
Les varietats en la seva coloració va de la blanca a la negra, passant
per la daurada fosca, la gris platejada, la lleonada i la vermella. Pel seu
temperament calmat, tranquil i agradable, i la bona interactuació amb els nens,
moltes vegades la gent la té com a mascota o s’utilitza com a gallina
ornamental
.- Sumatra.
És una raça molt antiga originària de les illes de la Sonda, a l’oest
de l’arxipèlag malai. Es pensa que es va anar estenent a partir d’una mutació del
gall Bankiva que també vivia en aquestes illes i que va ser importada a Amèrica
i Europa a partir de la segona meitat del segle XIX.
La seva talla és mitjana i reuneix les formes del faisà i del
combatent, amb el dors lleugerament inclinat, la cua força llarga, unes ales
curtes i ben cenyides al cos, una cresta petita de tres puntes i unes plomes
amples i dures de color negre que presenten tonalitats brillants de verd
metàl·lic. Degut a la melanina, també tenen la pell i la carn de color negre.
Una de les seves característiques principals la trobarem a les potes, de
tonalitat verdoses, que presenten un gran nombre d’esperons i que poden arribar
fins a quatre a cada pota.
Actualment, i per les seves característiques, és una raça decorativa encara
que en alguns països se la segueix utilitzant per a la lluita en el combat de
galls. Pot ser el color més vistos que presenta la sumatra sigui el negre encara
que també n’hi han de blanques i de blaves.
.- Monyuda.
És una raça europea anomenada holandesa, originària dels Països Baixos,
on té una gran tradició ja que es cria des de fa més de cinc segles. De talla
mitjana, presenta un plomatge abundant i brillant, amb plomes arrodonides on
predominen els colors simples. Les ales són grans, més llargues que amples, i
cenyides al cos. Presenta un bec i les potes d’un color blau pissarra ben
vistent.
L’element que més la caracteritza és el gran capell de color blanc que
té al capdamunt del cap i que els hi ofereix un aspecte graciós. Aquest monyo,
de mida mitjana i amb forma lleugerament superior a mitja esfera, s’orienta en
direcció a la línia del coll i li cau fins als ulls però sense arribant-los a tapar.
Es tracta d’una au elegant, molt rústica i que agraeix els corrals
grans per córrer amb més llibertat. La que nosaltres tenim és negra amb el capell
blanc, però també n’hi ha de coloració blava, blanca, grisa-blavosa i lleonada
amb la cua negra.